Refranys

A la classe de la Roser Ros (comunicació oral, escrita i digital)vam composar y crear individualment a traves d’uns Refranys ja fets els nostres Refranys inventats.


Qui llengua té
se las pensa tota.

Parlant
sense menjar.

Dins del pot petit
no es pot viure.

Qui vol presumir
té el cap ple de fum.

Hi ha una bona confitura
fins a la sepultura.

Geni i figura
ha de patir.

Dins del pot petit
torna l’home rabiós.

Sense menjar
no hi ha any.

Qui presum
a Roma va.

Declaració d'intencions

Benvinguts/Benvingudes al meu bloc.

Sóc la Mireia, una estudiant universitària que comença el grau d’educació a la universitat Ramon Llull.
El meu objectiu es convertir-me en una bona mestre d’educació infantil. Estic complint un del meus somnis.
Faré ús d’aquesta eina/bloc per penjar i fer un seguiment de totes les activitat encomanades, els treballs realitzats , l’aprenentatge i la informació del que anem treballant del dia a dia a clase. En aquet bloc quedarà tot gravat. Tothom podrà donar la seva opinió.
Ens espera 4 anys i un camí llarg per recorre tots junts. Disfruteu de l’experiència companys i molta sort a tothom.

L’art de saber escoltar,El regal de la comunicació,L’illa dels cinc fars

L’art de saber escoltar

TORRALBA, Francesc “Depurar perjudicis”. A: L’art de saber escoltar. Lleida: Pagès, 2006.p.19-22


Fragment del llibre:

No és fàcil escoltar. En tenim la capacitat , però no sempre la disposició. Una imatge negativa paralitza l’escolta, més ben dit, la fa impossible. Una imatge positiva, ens hi predisposa, tot i que, en ocasions, el resultat final és ben minso.

Part critica:

En realitat es molt difícil saber escoltar, no tothom hi sap. S’ha de aprendre a escoltar be però per això no s’ha de fet cap curs, únicament tindre la suficient paciència i mostra interès per la persona que ens esta parlant. Avui dia les persones van molt atabalades amb la seva vida quotidiana i no hi estan disposat en malgastar el seu temps. La majoria del cops ens deixem influencia per la imatge malgrat que aquesta actitud es un error. No hauríem de mirar les aparien cies físiques d’entrada i esperar a que la persona parli i s’expressi per valorar si finalment es interessant el que diu o no.


El regal de la comunicació

SERRANO, Sebastià “El miracle de la veu”. A:El regal de la comunicació. <>: Edicions 62,S.A., 2008 Ara llibres. P. 69-74.

Fragment del llibre:

Penseu que l’èxit està en el to de la veu, en saber di les coses de manera que la veu gairebé acaroni les persones, i no deixeu de pensar mai que la veu és una part rellevant del nostre comunicatiu.
Tot, en nosaltres, es manifesta en la veu: l’alegria , el nerviosisme, les expectatives, l’autoritat, la motivació, la por o l’interès. La veu ofereix als altres un indici determinat de nosaltres mateixos. De fet, n’és la carta de presentació.

Part critica:

La nostra veu diu molt de nosaltres mateixos i amb la nostra manera de ser. La nostra veu va conjunt amb el nostre cos e imatge però no sempre es així. Amb el to que te la veu podem observar si aquella persona esta nerviosa, alegre o trist. Es cert que es la nostra carta de presentació ja que es la forma de la qual ens presentem al altres. Hem de parlar amb seguretat i saber el que s’està dient en cada moment, això fa que la nostra seguretat augmenti i la nostra autoestima també, amb això aconseguirem tindre èxit.


L’illa dels cinc fars

Ramon - Cortés, Ferran. “ 39º 55 N – 3º 48 E – EL far de cap d’artrutx”. A: L’illa dels 5 fars. Barcelona: RBA libros, 2005. P.37-54.

Fragment del llibre:

Tota comunicació necessita un gran missatge. O como diu la sàvia inscripció d’un vell monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci.

Part critica:

A vegades es millor mantenir silenci si el que es diu no es coherent o no té credibilitat. Per comunicar-nos amb els altres sempre hem de donar un missatge que sigui clar.